Suposo que és temptador tractar-ho tot com si fos un clau, si l’única eina que tens és un martell (Abraham Maslow)
El fundador de les clíniques IVI va explicar en un article per a Fertility & Sterility que observant el desenvolupament i els canvis sociològics de la nostra societat, creu fermament que en un futur proper les clíniques de reproducció assistida tractaran més pacients fèrtils que infèrtils.
Bàsicament, fa referència al fet que moltes dones congelaran els seus ovòcits per qüestions socials i que moltes parelles sense problemes reproductius acudiran a les clíniques a realitzar un consell genètic previ a l’embaràs o test de portadors.
Als casos anteriors, se li oblida sumar els de les mares solteres i les parelles de lesbianes.
En aquests casos, em pregunto: Tindran els pacients la informació suficient per valorar detalladament els riscos, molts encara desconeguts del propi tractament i especialment per als nadons a llarg termini abans d’escollir aquestes opcions?
Dins del camp de la Reproducció Assistida hi ha també i afortunadament veus fent autocrítica. Wilkinson i cols. publiquen un article titulat: Medicina Reproductiva: encara més art que ciència? a la British Journal of Obstetricians and Gynaecologists el 2018, on recorden que la revisió Cochrane va premiar l’obstetrícia com l’especialitat menys basada en l’evidència i acusen el camp de la reproducció assistida de continuar en aquesta mateixa línia: sobrediagnòstic, abús i sobretractament.
Expectatives no realistes per part dels pacients pels mitjans de comunicació combinades amb les habilitats de màrqueting de les clíniques causen aquesta expansió de l’ús de tecnologies reproductives i els autors d’aquest article acusen els metges de persuadir més que d’informar. Criden l’atenció que pràctiques tan utilitzades i publicitades com el diagnòstic preimplantacional o els incubadors time lapse, no disposen d’una evidència prou robusta del seu benefici clínic.
Un altre exemple és el de Sjoerd Reppinng, de l’Amsterdam Reproduction & Development Institute, que el 2019 va enviar a Lancet un comentari sobre una tècnica de selecció d’espermatozoides anomenada PICSI que es venia a part per millorar les taxes. Quan es van poder realitzar els estudis pertinents, és a dir, després d’haver-ho fet servir amb molts pacients, els estudis van demostrar que no millorava les taxes de nadons nascuts.
The Annual Capri Workshop Group publica un article d’opinió a Human Reproduction instant els clínics a afavorir un canvi d’enfocament en els tractaments d’infertilitat. Algunes de les seves recomanacions són no iniciar tractaments abans d’hora amb l’excusa que cada dia importa per a la reserva de la dona, no etiquetar prematurament les parelles com a “Esterilitat d’origen desconegut“, o tractar hàbits de vida: tabaquisme, obesitat i freqüència de relacions sexuals abans de posar en marxa un tractament.
Tot i que la reproducció assistida va ser concebuda amb la finalitat de solucionar l’esterilitat per impediments biològics, avui dia tots estem d’acord que exerceix una funció que va molt més enllà d’aquests primers objectius, donant una resposta mèdica a un problema social. A alguns això ens inquieta i ens sembla un motiu de reflexió i és necessari exercir una mirada crítica als nous usos de les tecnologies reproductives que van apareixent.
* “Observant els desenvolupaments recents i els canvis sociològics a la nostra societat, creiem fermament que en un futur proper els endocrinòlegs reproductius i els centres d’infertilitat tractaran més parelles fèrtils que infèrtils.” Article complet a https://www.fertstert.org/article/S0015-0282(15)02115-9/fulltext