Participant al programa “Filles de donants” de La Turra de 3Cat

Fa uns dies vaig participar en una entrevista com a psicòloga especialista en dono-concepció al programa de 3Cat “La turra” (en català) que abordava el debat sobre l’anonimat en la donació de gàmetes. La conversa va girar al voltant dels drets de les persones concebudes per donació i va generar una gran quantitat de reaccions, algunes d’elles molt polaritzades.

Al reel que va compartir la plataforma, una de les participants, una dona dono-concebuda, va intentar respondre a la pregunta de si l’anonimat és un dret dels donants. La seva resposta va ser clara: el dret prioritari és el de la persona concebuda a conèixer els seus orígens, donant peu a molts comentaris erronis que continuen perpetuant la confusió sobre aquest tema.

Parlar sobre l’abolició de l’anonimat genera una enorme resistència i, en alguns casos, un profund enuig. Als comentaris de la publicació, diverses persones van recórrer a l’insult, cosa que, per desgràcia, sol passar en aquest tipus de debats. El més cridaner és que aquests insults anaven acompanyats d’una gran falta de coneixement sobre la qüestió. Moltes de les persones que reaccionaven amb agressivitat confonien filiació amb parentiu genètic, creient erròniament que la fi de l’anonimat implicaria automàticament que els donants fossin reconeguts com a pares legals dels nens nascuts a partir del seu material genètic. És un malentès que he intentat aclarir moltes vegades, però que, o no es comprèn, o no es vol comprendre.

Després també hi ha els comentaris de “si es queixen és que preferirien no haver nascut”… No, tampoc. Es queixen perquè preferirien haver nascut en un sistema de donacions no anònimes.

Malgrat la crispació als comentaris, l’experiència de l’entrevista va ser molt enriquidora. El més valuós va ser comptar amb els testimonis de tres dones dono-concebudes, cadascuna amb una història i una perspectiva pròpia. Es trobaven en diferents moments del seu procés emocional i tenien punts de vista diferents sobre la seva experiència. Això va permetre oferir una visió més àmplia i matisada sobre la realitat de les persones nascudes mitjançant donació de gàmetes, que trobo molt necessària.

A més, vull destacar el paper de l’entrevistadora, que va generar un espai de conversa obert i respectuós i arran dels comentaris hostils a les xarxes, m’ha mostrat el seu suport, cosa que, sincerament, agraeixo molt.

En aquest tipus de debats, és fonamental escoltar amb empatia, deixant de banda les nostres pròpies decisions i prejudicis. És fàcil opinar des del privilegi de conèixer els propis orígens, però és important reconèixer que no totes les persones han tingut aquesta oportunitat. En lloc de reaccionar amb enuig o negació, podríem preguntar-nos per què el dret a conèixer els orígens genètics continua sent un tema tan difícil d’acceptar per a algunes persones.