Oligoastenoteratozoospèrmia, la paraula que més pesa.

Hombre con las manos en la cabeza preocupado

Quan començava a dedicar-me a la reproducció assistida, com a projecte final de curs del màster, em vaig proposar fer un estudi de quines eren les fluctuacions habituals en els resultats dels seminogrames de barons normozoospèrmics, és a dir, que tenen els paràmetres seminals per sobre dels mínims que marca l’OMS. Ja s’han fet estudis, però m’interessava repetir-ho a veure què trobava, era una feina senzilla, ja que consistia a realitzar un seminograma cada dos mesos durant un any a uns quants homes i analitzar els resultats estadísticament.

Com que on era no hi havia donants, vaig preguntar al meu entorn qui volia participar. Bastants amics es van oferir, nois joves sense patologies. L’estudi no va prosperar, ja que no em vaig atrevir a passar de la primera ronda. Pràcticament no n’hi havia cap amb un resultat normal. No li vaig donar gaire importància, els vaig dir que havia trobat un altre tema que estudiaria que m’interessava més i vam córrer un espès vel sobre l’anècdota. A data d’avui, més de deu anys més tard, tots ells han estat pares de forma natural.

Els valors de referència del que es considera un seminograma normal per l’OMS han anat baixant, és a dir, el que fa anys era un seminograma anormal avui es pot considerar normal. Això es determina precisament fent estudis d’aquest tipus, en comparació amb pacients fèrtils i altres que no ho són, i per tant es va veient que amb valors seminals més baixos del que es marcava com a patològic molts homes eren fèrtils.

A mi l’experiència m’ha portat a no donar gaire importància a un resultat de seminograma alterat. En primer lloc, per la fluctuació natural dels paràmetres seminals, en segon lloc, perquè fins i tot amb valors per sota del llindar pot no haver-hi infertilitat associada.

De broma, una infermera de la clínica em deia que abans d’enamorar-se una havia de demanar el seminograma. No és bona idea, els diagnòstics precoços poden causar preocupació i estrès, problemes d’autoestima, afectació en la sexualitat, entre d’altres, i a més, salvant el cas dels homes que no ejaculen espermatozoides (i no sempre!), no serveixen per fer prediccions més enllà de l’efecte molt conegut en psicologia de la profecia autocomplerta.

Facebook
WhatsApp
LinkedIn
X

Relacionados

T’interessa la fertilitat i la reproducció?

Subscriu-te a la meva newsletter i rep, cada trimestre, els meus articles, novetats i reflexions.

Des del vessant biomèdic fins al social i legal, t’explico què va canviant en aquest àmbit i per què és important seguir-ne l’evolució amb una mirada crítica i informada.

Gràcies per sumar-t’hi!

No fem spam! Llegeix la nostra política de privadesa per obtenir més informació.