De les dades del registre d’activitat de Reproducció Assistida que ofereix la Societat Espanyola de Fertilitat de l’any 2018, podem estimar que aproximadament un terç dels nascuts mitjançant fecundació in vitro provenen de cicles amb recepció d’ovòcits. Amagat pel enorme tabú que genera, es tracta d’un tractament molt més comú del que se sol pensar.
La recepció d’ovòcits pot despertar reaccions molt diferents en les dones i així ho han fet ressò algunes d’elles a través dels seus relats. Mentre que per a María Fernández Miranda en el seu llibre
S’assemblarà a mi? L’estimaré igual? Me’n podria penedir? Aquestes preguntes i moltes més passen pel cap d’una dona abans d’optar per aquestes tècniques. La recepció d’òvuls produeix por pel desconeixement de la genètica de l’òvul així com incertesa respecte a la semblança o als sentiments d’estranyesa i penediment que es poden despertar.
El negoci de la reproducció assistida ho sap i per això han anat sorgint estratègies per donar resposta a aquestes necessitats de seguretat, oferint serveis que responguin a les necessitats de seguretat de la dona receptora i intentant evitar així que es faci enrere. Per això han creat programes d’escaneig facial amb els quals la dona receptora pot sentir-se més tranquil·la en assegurar-li que comparteix trets facials amb la donant o de cribratge genètic per poder afirmar que la donant no té malalties genètiques que aportarà a la descendència. Recórrer a l’epigenètica per consolar la dona receptora explicant-li que té un paper clau en l’expressió genètica de l’ovòcit també forma part freqüentment del màrqueting de la recepció d’ovòcits.
Des del meu enfocament, afrontar el dol genètic, la pèrdua de la semblança física o la incertesa de sentir la presència d’una tercera part implicada, són una oportunitat per posar sobre la taula les representacions de la maternitat basades en la semblança o la possessió, per preguntar-nos profundament pel significat que li donem a la maternitat i pot ser el primer pas per iniciar un procés d’autoescolta i exploració. Segons el meu parer, un cop hem optat per l’ús d’aquesta tècnica, no es tracta de tancar els ulls i comprar una seguretat que després podríem veure trontollar, sinó de seure a resignificar la maternitat. És important acollir aquesta opció de la manera més sana i natural possible ja que arribarà el dia en què haurem de compartir les decisions que vam prendre amb els nostres fills/es, i revelar als nascuts haver emprat un òvul d’una donant.