Segons el Registre de la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF), els casos d’infertilitat d’origen desconegut representen gairebé un 30% en les indicacions per a tractaments de FIV. Per a aquestes dones o parelles, “tot està bé” i en canvi no arriba l’embaràs. La manca de diagnòstic pot generar ansietat, ja que en general ens costa conviure amb la incertesa.
Les proves diagnòstiques s’han anat ampliant molt, el que fa uns anys era la bateria inicial normal: seminograma, histerosalpingografia i poc més, avui en dia per a aquests casos s’ha quedat curta i cal ampliar l’estudi inicial a tots aquells factors relacionats amb la fertilitat que poden estar afectant: estudis de la doble cadena d’ADN espermàtic, vitamina D, mineralograma, estudis de microbiota, estudis de funció tiroidal, etc. Com més ampli sigui aquest estudi inicial, més possibilitats tenim de trobar què és el que està fallant i actuar en conseqüència per solucionar-ho.
De fet, existeixen centres i assessores en fertilitat que tenen molta experiència en assessorament integral en fertilitat.
Després de valorar aquests paràmetres, en molts casos un tractament de reproducció assistida no serà el que calgui d’entrada. Per a aquest tipus de desajustos, no hi ha solucions miraculoses sinó que es proposen canvis d’hàbits de vida, o dieta i suplementació i en aquests casos una actitud activa és fonamental.
La pressa no és una excusa per saltar-se aquest primer abordatge. En l’anàlisi publicada a la
Per tant, en la meva opinió, val la pena invertir primer en salut abans d’invertir en FIV. Com ja vaig tractar en un article on parlava de la necessitat d’etiquetar, el sobrediagnòstic (la SEF proposa parlar d’Esterilitat d’Origen desconegut després de només 1 any de relacions) no beneficia la dona, al contrari, la priva de l’oportunitat d’utilitzar un enfocament menys agressiu i més beneficiós per a la seva salut.