“Des del principi em sento com una gallina. Els grangers, en forma de treballadors d’una clínica de Madrid, m’observen bavejant, àvids dels meus ous” *
La reproducció assistida és un mercat que es nodreix en gran part dels cicles que involucren donants d’òvuls, representant aquests gairebé el 30% del total. Les donants són sotmeses a tractaments i intervencions agressives, moltes vegades des de la necessitat i la precarietat. Aquest tema és poc popular entre clínics i els que alcen la veu per qüestionar aquesta situació solen ser de sectors de bioètica i humanistes.
Juan Gérvas, piulava “Moltes dones implicades en el moviment feminista es veuen personalment enfrontades als problemes de fertilitat i a precisar la donació d’òvuls “altruista” no sabent bé si és una forma de sororitat o més encertadament una classe de refinada profunda prostitució”
Aquesta contradicció la viu i explica en primera persona Silvia Nanclares en el seu article ¿Soy una mala feminista si acepto la ovodonación? També referint-se a l’experiència de la mateixa autora, Noemí López Trujillo explica a El vientre vacío, referint-se al perfil de les donants, “en la clínica nos dijeron que venían muchas universitarias y feministas universitarias arrancaban los carteles demandando donantes de las clínicas” i diu Silvia Nanclares “ Jo fa anys hauria arrencat aquests cartells. Ara em veig comprant una camadeta d’òvuls i un milió de contradiccions ”
En un article titulat La industria oculta de los óvulos, Beatriz Gimeno posa en relleu que les clíniques de reproducció assistida es lucren a costa de la pobresa d’altres dones i fa una crida a què el feminisme s’ocupi d’aquesta qüestió i denuncia que la autonomía individual en què suposadament se sosté la tècnica, xoca de front amb la vulnerabilidad de les situacions de les donants.
Fins i tot quan la dona que es planteja recórrer a un tractament de recepción de ovocitos pugui haver transitado un duelo genético o els dubtes respecte la futura revelación de los orígenes, és legítim que es plantegi quins sentiments es troba en involucrar una donant d’òvuls en el seu projecte reproductiu, com pot afectar-la o si és una opció coherent amb els seus valors. Per a algunes dones serà una línia vermella i per a altres no, però és vital no deixar-se portar ni banalitzar la tècnica, que se haga con conciencia y el acompañamiento emocional necesario.
* Extret de Tribus Ocultas, Sabina Urraca.