L’epigenètica és una branca de la genètica que estudia com la influència del nostre entorn modifica l’expressió del nostre ADN. Per exemple, amb una alimentació saludable i exercici físic promourem l’expressió d’uns determinats gens, diferents dels que s’expressarien en cas de sedentarisme i mals hàbits alimentaris.
Actualment, a més, hi ha una branca transgeneracional de l’estudi de l’epigenètica. En diversos estudis observacionals recents s’ha vist que determinats esdeveniments negatius en la vida dels pares: fam, estrès, guerres, poden predisposar els seus fills a tenir més tendència a patir malalties: cardiovasculars, obesitat, esquizofrènia, desordre bipolar, asma, així com afectar la seva longevitat.
El 2015, investigadors d’IVI van publicar un estudi on s’havia observat que les embarassades varien la genètica del seu futur fill, fins i tot si l’òvul és donat. Un dels investigadors explica: “Amb això es trenca el rebuig inicial d’aquelles mares que han de recórrer a la donació d’oòcits per complir els seus desitjos reproductius. Els gens no seran els seus, això és impossible, però sí que podran modular-los amb la seva càrrega genètica”, convertint els resultats de l’estudi en un element més de màrqueting a favor dels tractaments amb recepció d’òvuls.
Si bé és cert que el comportament de la dona embarassada influeix en el desenvolupament cel·lular del fill des de l’estat embrionari, les implicacions de l’epigenètica en reproducció van molt més enllà i la majoria romanen desconegudes.
Com ja vaig explicar a l’article sobre Riscos en els nounats, una de les principals hipòtesis per explicar l’increment en el risc podria estar relacionat amb el fet que els procediments duts a terme al laboratori tinguin un efecte en l’epigenoma dels gàmetes i els embrions.
Per posar un exemple, recentment en un estudi sobre vitrificació d’oòcits publicat a Clinical Epigenetics, Barberet i cols. (2020) després de revisar tota la investigació fins al moment tant en animals com en humans, van concloure que els perfils epigenètics són sensibles a l’estrès que pateix l’oòcit en ser vitrificat i conclouen que s’haurien de fer més estudis per millorar la seguretat de les tècniques de criopreservació.
Per tot l’anterior, fins i tot quan els mecanismes o les implicacions de les alteracions epigenètiques són desconegudes, sembla clar que no només l’embaràs, sinó que tant òvuls com espermatozoides transporten marques epigenètiques que poden ser de gran importància per a la descendència, i que les vivències d’una persona, incloent-hi la manipulació realitzada a través de les tècniques de reproducció assistida, poden afectar l’expressió gènica de la seva descendència.