Fa uns dies vaig escriure sobre els riscos dels tractaments de fecundació in vitro, i avui entraré en més detall en un dels punts més desconeguts que s’esmenta en el consentiment de Fecundació in vitro:
6) Defectes congènits i alteracions cromosòmiques dels fills: les dades actuals suggereixen que en els nens nascuts de FIV/ICSI pot incrementar-se lleugerament el risc d’anomalies congènites i cromosòmiques, sense que s’hagi pogut establir amb exactitud la causa d’aquest augment. Per això pot ser aconsellable realitzar tècniques de diagnòstic prenatal com ecografies, amniocentesi o biòpsia de còrion.
Tot i que aquesta informació apareix en els consentiments informats i queda signada per tots aquells que decideixen sotmetre’s a un tractament, des dels mitjans de comunicació i les clíniques se sol donar per sobreentesa una sòlida evidència sobre la seguretat dels tractaments.
Es tracta de tractaments recents dels quals les conseqüències a llarg termini no han donat temps a ser estudiades. Avui en dia comencen a haver-hi estudis sobre la salut dels nascuts mitjançant tècniques de reproducció en la primera infància, molt pocs arriben a fer seguiment fins a l’adolescència i menys a l’edat adulta.
Per posar alguns exemples, sobre la incidència de càncers infantils, Spector i col·laboradors (2019) va mostrar un increment dels tumors hepàtics. En relació als defectes cardíacs congènits fetals, Giorgione i col·laboradors (2018) conclouen que els fetus concebuts mitjançant FIV amb ICSI tenen un
Sobre el perquè d’aquests riscos incrementats, els autors solen debatre entre si són produïts per l’estimulació ovàrica, el cultiu embrionari, la tècnica de fecundació, la infertilitat subjacent o defectes epigenètics per la manipulació de l’embrió.
No solen ser articles als quals es doni repercussió a través dels mitjans ni a través dels professionals. De fet, la investigació en aquest camp tampoc és que sigui molt prominent. Mentre que la majoria de cicles a Espanya es realitzen des de clíniques privades, els estudis dels nadons es realitzen des de la investigació pública, cada vegada més minvada de recursos. Des de les clíniques de reproducció assistida no se sol fer cap seguiment més enllà de les dades del part i si s’han diagnosticat malformacions fins a aquest moment.
És més, quan el 2012 es publiquen els primers estudis apuntant que els nascuts a partir de fecundacions in vitro podrien tenir un risc cardiovascular augmentat, l’aleshores director d’IVI Madrid, José Antonio García Velasco afirma en una entrevista a EL MUNDO* que “no crec que aquest estudi canviï les coses, ni farà que els especialistes en reproducció assistida hagin d’advertir als futurs pares d’aquest risc.” “No s’inclourà, per exemple, en el consentiment informat que han de signar”, va assenyalar.
Afortunadament i com explico en el primer paràgraf, els riscos sí es van incloure en els consentiments.
En el llibre Les mentides científiques sobre les dones (2017) de S. García Dauder i Eulàlia Pérez Sedeño, expliquen que la primera forma d’ignorància cap a les dones és saber que no se sap, sense que importi. El desinterès per conèixer i investigar sobre determinats temes. Doncs aquest és un altre desafortunat exemple.
* https://www.elmundo.es/elmundosalud/2013/09/18/noticias/1379524491.html