Al llarg dels anys treballant a la clínica de reproducció, he ofert regularment visites per revisar els consentiments informats dels pacients de fecundació in vitro (FIV) perquè em plantegessin els dubtes que havien sorgit en llegir-los. Són comptades les vegades que he tingut la sensació que la dona o parella que se sotmet al tractament els ha llegit amb atenció.
És freqüent que els portin sense signar i els acabin signant ràpidament i sense pràcticament llegir-los.
Quan els pregunto si necessiten més temps per llegir-los solen dir que no, que ja ho saben tot o que no volen saber més. A vegades bromejen que hi ha més fulls que en la hipoteca… Aquest gest de despreocupació sempre em produeix tristesa perquè no deixa de posar de manifest lo poc responsables que ens fem de les nostres decisions, desinteressant-nos per la informació relativa als tractaments que ens sotmetrem, especialment als riscos que aquests podrien comportar.
Amb aquesta despreocupació no posem de manifest altra cosa que la posició de dependència i vulnerabilitat, gairebé infantilització en què ens situem quan ens convertim en pacients, sentint-nos incapaços de comprendre la informació relativa a les decisions que més ens concerneixen.
Al llibre No mares, María Fernández-Miranda explica que no va ser fins al 7è intent de fecundació in vitro en què es va posar a llegir la llista dels efectes secundaris d’un dels medicaments que havia usat i es va quedar tan horroritzada que va decidir no prendre’l.
En els consentiments de Reproducció Assistida distribuïts als centres per la SEF (Societat Espanyola de Fertilitat), i que són els majoritàriament distribuïts als centres, parla dels 10 riscos següents en relació a una FIV convencional:
1) Embaràs múltiple: (…) La gestació de dos o més fetus suposa un augment dels riscos mèdics per a la mare i els nens, com ara increment de la patologia de l’embaràs, prematuritat, baix pes al naixement i complicacions neonatals severes. La gravetat d’aquesta complicació s’incrementa de manera paral·lela al nombre de fetus. La gestació múltiple s’acompanya igualment d’un augment de les dificultats socials, econòmiques i laborals dels pares.
2) Síndrome d’hiperestimulació ovàrica: (…) Es classifica en lleu, moderada i severa, sent aquesta última excepcional (menys d’un 2%) i es caracteritza per acumulació de líquid a l’abdomen i fins i tot al tòrax, així com per alteracions de la funció renal i/o hepàtica. En casos crítics es pot associar a insuficiència respiratòria o alteracions de la coagulació. Pot precisar hospitalització i tractament mèdic-quirúrgic i només excepcionalment es fa aconsellable la interrupció de l’embaràs.
3) Embaràs ectòpic. Consisteix en la implantació de l’embrió fora de l’úter, habitualment a les trompes. Excepcionalment pot coexistir amb un embaràs situat a l’úter. Es produeix en un 3% dels casos.
4) Avortament: La incidència d’avortaments és discretament superior a l’observada en embarassos espontanis (19,5% amb preembrions frescos i 24,9% amb congelats al Registre SEF).
5) Edat avançada, el consum de tabac i les alteracions importants del pes corporal augmenten el risc de complicacions durant el tractament, embaràs i per a la descendència, requereixen adaptacions en el tractament necessari per a l’estimulació ovàrica i redueixen les taxes d’èxit.
6) Defectes congènits i alteracions cromosòmiques dels fills: les dades actuals suggereixen que en els nens nascuts de FIV/ICSI pot incrementar-se lleugerament el risc d’anomalies congènites i cromosòmiques, sense que s’hagi pogut establir amb exactitud la causa d’aquest augment. Per això pot ser aconsellable realitzar tècniques de diagnòstic prenatal com ecografies, amniocentesi o biòpsia de cori.
7) Riscos psicològics. Poden aparèixer trastorns psicològics com símptomes d’ansietat i símptomes depressius, tant en l’home com en la dona. Poden sorgir dificultats en la relació de parella (sexual i emocional) condicionats pel tractament, les situacions d’espera i el que és imprevisible dels resultats.
8) Riscos de l’anestèsia que es detallen en el consentiment informat específic.
9) Altres riscos i complicacions que excepcionalment es poden produir:
a) Reaccions adverses o intolerància a la medicació.
b) Infecció peritoneal.
c) Complicacions de la punció fol·licular: Hemorràgia greu per punció accidental de vasos sanguinis o del propi ovari. Punció d’un nans intestinal o altres òrgans.
d) Torsió ovàrica. e) Dolor, impotència funcional o incapacitat laboral. f) Cancel·lació de l’estimulació ovàrica per absència o inadequat desenvolupament fol·licular o per excessiva resposta als tractaments.
g) No obtenció d’ovòcits en la punció.
h) No realització de la transferència per:
▪ Ovòcits no adequats per a fecundació.
▪ Absència de fecundació.
▪ No obtenció de preembrions normals o viables.
▪ Impossibilitat física de la transferència per alteracions anatòmiques de l’úter.
10) Riscos genètics. No es pot descartar completament la presència de malalties genètiques en la descendència. Els estudis genètics permeten només disminuir la freqüència de la seva aparició en alguns casos.
Encara a risc de tenir un post llarg i dens, he optat per posar la informació pràcticament íntegra per ressaltar que els riscos són molts i importants i que val la pena prendre consciència que no són tractaments trivials i no deixar-se portar per la pressa o la il·lusió.