“Al campament de l’any passat, un em deia: “Neonazi!” perquè com que tinc la pell clara i això, i els ulls blaus, doncs em deia: “Neonazi!” I jo: “Idiota! Que no conec el meu pare” “I em deia “Tu ets filla d’Hitler” (riure) i jo: “Que no conec el meu pare!” I ell “Ja, per això, com que no el coneixes” I jo “És que de veritat” *
Cada vegada són més les persones nascudes de donants que reclamen el dret a conèixer el seu origen. A Espanya, la llei actual protegeix l’anonimat dels donants, de manera que encara que les famílies vulguin accedir-hi, això només és possible “en circumstàncies extraordinàries que comportin un perill per a la vida o la salut del fill quan procedeixi d’acord amb les lleis penals” i facilitant únicament “informació general (…) que no inclogui la seva identitat”
El comitè de bioètica va publicar un informe el 2019 posicionant-se a favor del moviment, iniciat ja en molts altres països europeus, cap al reconeixement d’un dret a conèixer els orígens del fill, relacionat amb el dret a la identitat i al desenvolupament personal. La recomanació conclou suprimir l’anonimat, sense efectes retroactius i sense conseqüències legals per a la filiació. Per això, cal crear registres nacionals de donants i persones concebudes per facilitar l’accés futur a la informació.
D’entre els nascuts a través de donació de gàmetes, que han explicat públicament el seu desig d’abolir l’anonimat es troba Miquel Roure, que al programa Obrim Fil presentat per Xavier Sardà a Tv1 Catalunya dedicat a “Tenir o no tenir fills” va posar de manifest que se sentia discriminat per l’anonimat dels donants i que li agradaria poder tenir contacte amb altres persones nascudes a través de donació com ell. La indústria se sol defensar dient que no hi haurà tants candidats per a la donació. A la qual cosa Miquel Roure contesta que cal acabar amb aquesta donació irresponsable.
En la mateixa línia escriu un article d’opinió publicat a La Directa, Maria Sellés, nascuda de donació d’esperma, on explica com no conèixer els seus orígens li ha dificultat el seu procés de construcció de la identitat pròpia i de com la legitimitat de les famílies creades per donació no hauria de passar mai per prohibir als nascuts els seus orígens i es dirigeix als donants per dir-los que si arribat un moment, per cap concepte voldrien respondre les preguntes de persones que han nascut dels seus gàmetes, que no donin, ja que aquestes preguntes tenen el dret de ser respongudes.
Ni Miquel ni Maria són els únics que reclamen aquests drets. Wendy Kramer i Naomi Cahn van publicar el 2013 Finding our families després d’haver fundat als Estats Units el 2000 el Donor Sibling Registry, una plataforma web perquè els nascuts de reproducció assistida mitjançant donació poguessin connectar amb el donant o possibles germanastres.
És d’una ceguesa enorme continuar fent els tractaments com fins ara, desoint les peticions dels nascuts mitjançant aquestes tècniques, que són al capdavall la veu d’avís de les moltes generacions procedents de reproducció assistida que vindran.
* Anècdotes extretes de l’article Monoparentalitat per elecció i revelació dels orígens als fills nascuts per donació de gàmetes. El cas d’Espanya. (2014)