Parlant a la consulta amb dones que busquen embaràs, més d’una vegada m’han explicat que elles volen ser mares, però no com aquesta amiga o aquesta altra. Quan me les descriuen em recorden les múltiples caricatures gravades a foc en l’imaginari on tenir un fill exigeix múltiples sacrificis i una abnegació total.
Per posar un exemple…
“Qui afirmi que tenir un fill no arruïnarà per complet i de forma irrevocable la teva vida està mentint. Tot canvia. Destrueix la teva relació de parella. Mata la teva imatge. Arrasa la teva productivitat. I et tornes estúpida, amb la ment obtusa, entelada. L’embaràs i la lactància atordeixen.”
A la novel·la d’Ayelet Walkman (2001) Nursery Crimes
Amb aquests models tan comuns i poc satisfactoris de maternitat, propis del sistema patriarcal en el qual estem immerses, és normal que algunes dones sentin que elles no volen ser mares, o bé desitgen posposar la maternitat al màxim. Altres que sí desitgen ser mares no volen transformar-se en una mare abnegada i sacrificada, però no coneixen cap altre model.
A més, en alguns casos, aquesta visió de la maternitat com a explotadora i opressiva tan comuna en generacions anteriors, haurà pogut generar resistències i pors inconscients que poden fer-se visibles durant la cerca gestacional.
Afortunadament, podem experimentar aquesta crisi de manera trencadora, transformant aquestes pors i redefinint la maternitat fora del marc patriarcal per col·locar-la en un espai de poder femení, aprofitar-nos del creixement que ens brinden els canvis neurològics que tindran lloc durant la cerca gestacional, embaràs i criança i mirar a la cara alguns fantasmes amb els quals convivíem sense saber-ho. Podem sortir reforçades d’aquesta experiència i anar a la cerca d’altres models en els quals no calgui renunciar a l’equilibri saludable entre el produir i el reproduir-se.