“No és que vulguem enganyar-lo, és que no cal que sàpiga una cosa que li pot produir mal en un futur, podria pensar: Llavors qui és el meu pare? En quin lloc queda el meu marit? La família potser no l’acceptaria igual, no, jo crec que no l’acceptaria igual.” *
Encara que actualment hi ha un discurs expert a favor que es dugui a terme la revelació de la participació dels donants en la fecundació dels nascuts mitjançant tècniques de recepció de gàmetes, aquest discurs no convenç moltes parelles heterosexuals, que temen la incomprensió i el rebuig de l’entorn i de les seves criatures. Existeix el temor que si se’ls revela que han estat concebuts mitjançant un o una donant, vulguin tenir accés a la identitat de la persona que va aportar el material genètic.
Cal diferenciar entre revelar als fills la manera com han estat engendrats i el fet que ells tinguin o no accés a la identitat del donant, del que parlo a l’article sobre l’anonimat dels donants
Tot i que revelar la implicació d’un donant és un tema de respecte bàsic cap al fill que tindrem, la dona o parella progenitora ha de sentir-se prou segura i tranquil·la per fer-ho des de la naturalitat.
Sempre que tracto en consulta aquest tema explico que a més és cada cop més probable que el nascut s’acabi assabentant de la participació d’un donant, a causa de la irrupció al mercat de tests genètics que probablement en un futur no gaire llunyà, s’estendran a qualsevol intervenció biomèdica. Creure que el protegim ocultant-li aquesta informació és una mentida que ens expliquem, probablement amb el secretisme, en realitat el que busquem és protegir-nos a nosaltres mateixos de la por de ser rebutjats pel nostre fill/a o entorn.
Com en el cas de l’adopció, si la persona s’assabenta de la veritat de gran, pot provocar frustració i es podria trencar la relació per la manca de confiança, tant és així que en el cas de l’adopció els progenitors estan obligats per llei a revelar els orígens.
Això no passa en Reproducció Assistida, que es deixa en mans dels progenitors aquesta elecció. El tema al voltant de com i a quina edat comunicar als fills com han estat engendrats mereix una assessoria adequada. La revelació no és només donar una informació, té un fort component emocional, sobretot per als pares que han viscut l’experiència de la infertilitat com a traumàtica o el dol genètic no s’ha resolt satisfactòriament abans d’accedir a la tècnica.
Per tot l’anterior, per a moltes dones o parelles pot no ser fàcil abordar aquest tema amb els seus fills, no obstant això, amb l’acompanyament adequat podem trobar la manera de fer-ho i així crear relacions amb els nostres fills/es i amb nosaltres mateixos des de l’acceptació i el respecte.
* Testimoni d’una Mare receptora de semen donant, (2009) Extret de l’article La diversitat familiar i la divulgació dels orígens genètics als nens nascuts a partir de donants i/o gestació subrogada, de Consuelo Álvarez Plaza